A tots aquests condicionants que enumeràvem anteriorment, cal sumar-hi també una circumstancia molt a tenir en compte en el desplaçament al camp del Benissanet, com és el fet d’haver de jugar en un camp de terra. Amb tota certesa, el tècnic gandesà, Ivan Romeu, tenia en consideració tot aquest cúmul de determinants i ens oferia d’inici un plantejament de l’encontre amb força variants respecte al que ve sent habitual, amb un 3-2-3-2 que permetia acumular més jugadors a la zona atacant, buscant imposar un joc més directe, donant entrada a la línia defensiva a Robert Costa, Adrià Suárez i Roger Aubanell, doble pivot amb Pau Miró i Ubalde i Josep Domènech i Oriol Vallespí en posicions molts més avançades. Si a aquest plantejament li sumem el bon treball defensiu de l’equip tindrem el reflex dels primers quaranta-cinc minuts, amb un equip local que no disposava de pràcticament cap arribada compromesa als dominis d’Iniesta i un Gandesa, que després d’avançar-se al marcador en un gol de penal transformat per Dilla, al minut 16, aconseguia només dos minuts més tard, en una pilota a l’espai aprofitada per Mauri anotar el 0-2. D’aquí al descans es gaudirien de varies ocasions que no s’encertaven a culminar.